La batería

Sting

Biografia de Sting

Sting,encara que  el nom veritable és Gordon Matthew Summoner, va néixer el 1951 a Anglaterra.

Des dels seus inicis professionals, simultaniejava seu treball com a professor d'espanyol en un institut amb el d'entrenador de futbol, ​​al mateix temps que tocava a les nits en una orquestra de jazz de la seva ciutat.

Després de conèixer a Londres a Stewart Copeland, creen el 1977 el fabulós grup anomenat 'The Police'.

El grup es converteix en un autèntic fenomen d'èxits i de vendes, captivant a milions de persones arreu del món amb temes com 'Roxanne', 'Every Breath you take', 'Message in a Bottle' i molts més.

Però totes les coses bones s'acaben, i quan una relació acaba cal iniciar un camí en solitari.

El de Sting comença amb la seva participació en diverses pel · lícules, entre les quals hi ha 'Quadrophenia', Ràdio On'y 'Dune', amb èxits diferents.

En l'aspecte musical, que és el que més ens interessa, ha publicat diversos discos, començant per 'The Dream Of The Blue Turtles' i 'Bring On The Night', barrejant l'estil de The Police amb el seu propi aire.

El 1987 Sting publica l'àlbum 'Nothing Like a Sun' i una versió reduïda en espanyol titulada 'Res com el sol', amb temes de denúncia i solidaritat, com la cançó titulada en espanyol 'Elles dansen soles', en clara al · lusió a les dictadures xilenes i argentines.

El 1993 publica 'Tingues Summer Aquestes' i el 1996 'Mercury Falling. El seu següent àlbum d'estudi va ser 'Brand New Day'.

El 11 setembre 2001 Sting va oferir un concert davant un selecte públic de 200 persones a casa italiana de la Toscana. En aquest recital va oferir un repàs a tota la seva carrera, tant en solitari com amb el grup 'The Police' El resultat va ser un nou disc, titulat 'All This Time'.

El 2009 Sting publica un àlbum titulat "If On A Winter 's Night", una col · lecció de belles cançons populars recuperades i reinventades en clau pop / folk. Amb aquest àlbum Sting fa un homenatge a la seva estació preferida, l'hivern, amb un nou disc que recull cançons que fan referencia als esperits de l'hivern, al silenci de la neu o al misteri de la xemeneia encesa.

Nicki Minaj - Starships (Lyrics)

Alaska

Olvido Gara Jova, més coneguda com a Alaska (Ciutat de Mèxic, 13 de juny de1963) és una artista mexicana, cantant, presentadora de de televisió i radio, actriu, empresària i dj. Ha estat una de les figures representatives de la Movida madrileña. Defensora del moviment LGBT i dels drets dels animals, tal com va demostrar en una campanya realitzada per a AnimaNaturalis,^[2] on va ser imatge d'una protesta contra la tauromàquia.

Inicia la seva carrera artística als 14 anys l'any 1978, i és una de les artistes espanyoles més reconegudes, trangressores, polifacètiques i que ha aconseguit més vendes. És un dels icones pop del segle XXI. Ha obtingut la nacionalitat espanyola, casar-se a Espanya, amb la seva parella Mario Vaquerizo,^[3] amb qui es va casar en 1999 a Las Vegas.

L'Olvido Gara Jova va néixer el 13 de juny a ciutat de Mèxic, filla de Manuel Gara López, exiliat asturià i Amèrica Jova Godoy, creixent en un entorn familiar segur i sense mancances afectives o econòmiques. Sempre va tindre una bona relació amb el seu pare malgrat que aquest tenia un caràcter més sever que el de la seva mare, i amb la mare i l'àvia va crear un fort vincle afectiu. L'Olvido considera que quan l'any 1973 va arribar a Madrid amb la seva família als 10 anys ja era una adolescent i la seva infància es va quedar a Mèxic.

El trasllat va provocar Olvido hagués de madurar per adaptar-se a una Espanya en plena transició política; Durant la seva escolarització a una escola mexicana laica podia triar com anar vestida, en canvi a l'escola madrilenya malgrat ser laica, havia de dur uniforme i una estètica determinada. Ser l'única alumna que no havia fet la comunió i d'una família amb mare separada eren situacions que provocaven rebombori en la comunitat educativa. Aquestes diferències van suposar-li un xoc cultural. Durant aquesta època a través de còmics revistes va endinsar-se en el món de la lectura i la música. El llibre Gay Rock d'Eduardo Haro Ibars va suposar que l'artista prengués consciència dels que serien els seus ídols i fonts d'inspiració David Bowie i Lou Reed.

De jove va voler canviar-se repetides vegades seu nom, ja que no li agradava, i aquest motiu es dóna a conèixer com a Alaska en honor a la cançó de Lou Reed "Caroline says". Olvido i Amèrica realitzen un curs d'estètica, influenciades pel glam, que determina l'evolució de l'estètica de l'artista. Als 13 anys Olvido comença a freqüentar el Rastro amb el seu amic El Zurdo.

L'efervescent contracultura del Rastro, la premsa marginal de LaCoChu (Laboratorios Colectivos Chueca) i les noves tendències londinenques, fan que Alaska i “El Zurdo” es posin en contacte amb Enrique Sierra a través de “La Livianad del Imperdible", fanzine de caire futurista i intel·lectual que va acabar amb la creació d'un grup, i l'any 1977 Alaska,Nacho Canut, Carlos Berlanga, El Zurdo, Manolo Campoamor, Enrique Sierra i Pablo Martínez van formar Kaka de Luxe, un efímer grup punk va marcar una etapa en la història del pop espanyol. El 1978 Enrique i Nacho han d'anar a fer el servei militar i amb l'aparició de diferents punts de vista ideològics i musicals el grup es dissol en 1978.

Després de la seva separació, els membres del grup es van dispersar formant grups nous com: Radio Futura, Paraíso, La Mode i Alaska y los Pegamoides. En aquest últim va estar format per l'Alaska, Carlos Berlanga i Nacho Canut. El 17 de maig de 1983 degut a l'estrena del programa de “La Edad de Oro de Paloma Chamorro” de [TVE], es tornen a reunir, malgrat que les diferències entre els membres del grup són molt patents. El seu retorn coincideix amb la recent mort d'Eduardo Benavente, component d'Alaska y los Pegamoides.

Muse

You could be my unintended	Usted podria ser mi involuntaria
Choice to live my life extended	Eleccion de vivir mi vida extrema
You could be the one I’ll always love	Usted podria ser el que siempre voy amar
You could be one to listens	Usted el que escucha
To my deepest inquisitions	A mis profundas inquisiciones
You could be the one I’ll always love	Usted podria ser el que siempre voy a amar
I’ll be there as soon as I can	Estare alli tan pronto cono pueda
But I’m mesyn on the broken	Pero estoy ocupado
Repairing the broken pieces	Reparando los pedazos rotos
Pieces of the life a I had before	De la vida que tenia antes
First there was the one who challenged	Primero fue el unico desafio
All my dreams and all my balance	Todos mis sueños y todo mi equilibrio
She could never be as good as you	Ella nunca podria ser tan buena como tu
You could be my unintended	Puede ser mi vida involuntaria
You should be the one I’l always love	Eleccion de vivir mi vida extrema
I’ll be there as soon as I can	Usted podria ser el que siempre voy a amar
But i’m busy mending broken	Estare alli tan pronto como pueda
Pieces of the life I had before	Los pedazos de la vida quetenia antes

PREGUNTES

1.   Fes el musicograma? (Introducció) A A B A A B B B (Final)

2.      Quins instruments pot indentificar? Guitarra, bateria, violoncel

3.      Quin estil creus que es de musica? pop

4.      Busca informacio d’aquest grup i fes un informe d’una pagina?

5.     Biografía

Muse

Considerado como uno de los más grandes y respetados grupos británicos de rock, Muse inició su carrera musical a mediados de los 90 en Teignmouth, Devon. Está formado por Matthew Bellamy (voz, guitarras y piano), Chris Wolstenholme (bajo) y Dominic Howard (batería y percusión). Hasta el momento han publicado seis discos en estudio: Showbiz (1999), Origin of Symmetry (2001), Absolution (2003), Black Holes and Revelations (2006), The Resistance (2009) y The 2nd Law (2012).

Los orígenes de la banda

1994-1998

La banda fue creada a principios de los 90 en Teignmouth, una ciudad costera en el suroeste de Inglaterra en el condado de Devon. Matthew primero conoció a Chris cuando tenían doce o trece años. Por aquel entonces Matt tocaba el piano bastante bien e intentaba mejorar su técnica a la guitarra, mientras que Chris tocaba la batería en una banda llamada Fixed Penalty. Dom también tocaba la batería en un grupo llamado Gothic Plague. Cuando la banda de Dom necesitó un guitarrista, éste preguntó a Matt si se quería unir a ellos. Pasado un tiempo todos los miembros de Gothic Plague excepto Dom y Matt abandonaron la banda, entonces fue cuando decidieron llamar a Chris para que se les uniese tocando el bajo y haciendo los coros. Chris aceptó y fue cuando pasaron a llamarse Rocket Baby Dolls, y pasado un tiempo, finalmente Muse.

Los primeros conciertos de Muse tuvieron lugar en el instituto de Teignmouth, donde las bandas tenían que tocar en un ring de boxeo como escenario. Sus siguientes conciertos fuera de la escuela fueron en el club Cavern in Exeter. Muse también tocó en varios clubs y pubs de Devon, donde era frecuente que les pidieran tocar versiones. No satisfechos con la situación, la banda empezó a estar más decidida a tocar sus propias canciones, su propia música. Cuando el número de conciertos empezó a disminuir, Dennis Smith (propietario del estudio Sawmills) empezó a interesarse en Muse. En 1995, Dennis Smith ya les dijo que eran una promesa, pero no fue hasta 1997 cuando él se puso en contacto con ellos para ofrecerles tiempo en estudio gratis.

Así fue como Muse grabó sus dos primeros Eps: Muse EP y Muscle Museum EP. Dennis Smith organizó unos cuantos espectáculos en los Estados Unidos, donde la compañía discográfica de Madonna ("Maverick") los fichó en la Nochebuena de 1998. Entonces Muse firmó con la compañía alemana Motor (Universal), la francesa Naïve y la británica Mushroom. La banda ya estaba lista para empezar sus primeros conciertos como banda con un contrato discográfico.

Showbiz, un disco prometedor

1999-2000

Después del relativo éxito de sus dos primeros EPs, Muse se metió en el estudio con John Leckie para grabar su primer disco : Showbiz. Leckie, antiguo productor de Pink Floyd, The Stone Roses y Radiohead, dio un toque personal a las composiciones de la banda. El disco se grabó en cinco semanas entre los estudios RAK y Sawmills. El disco se publicó en Septiembre de 1999 en Francia, y un mes después en el resto del mundo. Showbiz supuso un éxito masivo para la banda: vendieron mas de 700.000 copias en todo el mundo y lograron una gran expectación en Francia y Reino Unido. Cinco singles se extrajeron del disco : Uno, Cave, Muscle Museum, Sunburn y Unintended. Con el Showbiz en la maleta unas cuantas caras b de calidad como Agitated, Minimum o Yes Please, la banda estaba preparada para empezar una larguísima gira por todo el mundo.

   Muse és una banda d'origen angles de rock originària de Teignmouth, Devon. Des de la seva fundació ha estat composta pel vocalista, guitarrista i pianista Matt Bellamy, baixista i corista Christopher Wolstenholme i bateria Dominic Howard. El grup és conegut per les seves energètiques i extravagants actuacions en directe i per la seva fusió de diversos estils musicals, inclòs el rock progressiu, la música clàssica i electrònica.

Influenciats per grups com Queen, Radiohead o compositors clàssics com Serguei Rakhmàninov, Muse han tret cinc àlbums d'estudi: Showbiz (1999), Origin of Symmetry (2001), Absolution (2003), Black Holes and Revelations (2006) i The Resistance, llençat al mercat el 14 de setembre de 2009. El grup ha rebut diversos premis durant la seva carrera, com els NME Awards o els MTV Europe Music Awards, la majoria relacionats amb les seves actuacions en directe. Alguns dels àlbums del grup han estat a més reconeguts entre els millors de la història del rock. Fins al llançament de The Resistance, Muse ha venut més de vuit milions d'àlbums.

El grup també és conegut pels interessos excèntrics del seu líder Matt Bellamy en la "gran conspiració", la vida extraterrestre, la teologia i l'apocalipsi, temes plasmats en les lletres d'algunes cançons.

Encara que van néixer en diferents ciutats angleses, en Matt Bellamy, en Dom Howard i en Chris Wolstenholme es van conèixer durant la seva estada a principis dels noranta a la Community College de Teignmouth i Coombeshead College de Newton Abbot. Durant aquest temps en Matt conegué a en Dom i aconseguí entrar com a guitarrista al grup on en Dom tocava la bateria. Mentrestant, en Chris també tocava la bateria per a un altre grup local. Durant l'any 1994 el grup d'en Dom es va anar poc a poc separant fins a quedar-se sol en Matt a la guitarra i en Dom a la bateria, moment en el qual demanaren a en Chris que aprengués a tocar el baix per poder entrar al grup. Després de utilitzar diversos noms com Gothic Plague o Fixed Penalty, el grup, sota el nom de Rocket Baby Dolls, va fer el seu primer concert en una competició local el 1994. Encara que els tres es van prendre l’actuació com una protesta van acabar guanyant el concurs. A partir d’aquell moment començarien a prendre’s en serio el grup, van canviar-li el nom a Muse i van renunciar a la universitat.

Després d'uns anys acumulant una base de seguidors a Londres, van tocar els seus primers concerts en aquesta ciutat i Manchester.Més tard van tenir una reunió amb Dennis Smith que els va dur a fer el llançament dels seus dos primers EP .El segon va atreure l'atenció del columnista musical Steve Lamacq i de la revista del gènere NME. Tot seguit Dennis Smith va co-fundar la productora Taste Media especialment per a Muse. Això va permetre a la banda preservar l'individualisme del seu so dels seus primers concerts. A pesar de l'èxit del segon EP, les companyíes discogràfiques britàniques es negaven a protegir a Muse, i molts sectors de la indústria els acusava de tenir un so molt similar al de Radiohead. No obstant això, la discogràfica nord-americana Maverick Records ho va arreglar abans de contractar-los per Nadal de 1998. John Leckie, qui abans havia produït alguns discos de Radiohead, The Stone Roses i The Verve, va ser contractat per a produir el primer disc de la banda Showbiz. El disc mostrava l'estil agressiu de la banda, i contenia moltes referències de les dificultats que van tenir al venir a Teignmouth. El llançament d'aquest àlbum va ser seguit per una gira com teloners de Foo Fighters i de Red Hot Chili Peppers a Estats Units. El 1999 i 2000, Muse va tocar en els principals festivals d'Europa i Austràlia, acumulant una gran quantitat de seguidors a Europa occidental.

El seu segon disc,de nou produït per Leckie, va resultar en un so més pesat i fosc, amb el baix distorsionat o sintetitzat, a vegades utilitzant tècniques clàssiques en cançons com Space Dementia. La banda va experimentar amb instruments poc ortodoxos, com l'orgue d'església, el mellotron, i una bateria encara més completa.

La veu de Bellamy apareixia en la seva màxima esplendor, guitarres amb arpegis i més utilització del piano que en el disc anterior, inspirat en pianistes romàntics, especialment els russos Rakhmàninov i Txaikovski. El disc també conté una versió de Feeling Good, de Anthony Newley i Leslie Bricusse. Després d'Origin of Symmetry, Muse va llançar Hullabaloo Soundtrack, un DVD de la seva actuació en viu al Zenith, a París, a l'octubre de 2001. Un disc doble va ser llançat al mateix temps, contenint una recopilació de b-sides i enregistraments del concert abans esmentat. Van editar també un doble senzill per a promocionar Hullabaloo; contenint les noves cançons In Your World i Dead Star entre altres. En l'edició de febrer de 2006 de la Revista Q, Origin of Symmetry va ser situat en el lloc 74 de l'enquesta sobre els 100 millors discos de la història. Per molts és el millor disc de Muse.

El 2003, es va llançar un nou disc d'estudi. Produït per Rich Costey, el disc va demostrar una continuació pel que fa a estil. Muse va continuar barrejant influències clàssiques i el seu estil pesat. La banda ha fet referències a un tema general en el disc: la fi del món i les reaccions a aquesta situació (Apocalypse, please). Les lletres són en la seva majoria polítiques, influenciades principalment per l'entrada d'Anglaterra en la guerra d'Iraq. Finalment rebent el suport total de la crítica en el Regne Unit, i al costat de la discogràfica Warner, Muse va portar a terme la seva primera gira internacional en estadis, actuant a Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i França. Mentrestant, es van treure cinc senzills de l'Absolution. La banda va tocar en el Festival de Glastonbury al juny de 2004. Bellamy va finalitzar el concert descrivint-lo com "el millor de les seves vides", però poc després del mateix, el pare del bateria Dominic Howard, qui assistia al festival, va morir d'un atac cardíac. Tot i això, Howard va seguir el calendari previst per a la gira. Muse va continuar amb una gira amb molt èxit, principalment pels Estats Units, fins a mitjans de 2005. El 2 de juliol de 2006, Muse va participar al concert Live 8, a París. A finals d'aquest any, el 12 de desembre es va editar un nou disc.

EL PIANO

1. El piano es un instrument de corda  percutida

2. Que es el faristol ?el faristol es la peça que subjecte la partitura perque l'interpret pugui veura-la millor

3. Diferencia entre instruments melodics i harmonics.Posa exemples els intruments melodics fan melodies i els intruments harmonics fan harmonies. Un instrument harmonic es l' armonica i un un instrument melodic es la flauta 

4.Perque el piano pot interpreta diferents sons a la vegada? per que te moltes tecles(88) que fan diferents sons.

5.Per a que serveixen els pedals del piano ? un per la resonancia i l'altre per la sordera.
6. Que es el teclat del piano? son 88 tecles que emeten diferents sons
7.Creus que el mecanisme del piano es simple o complex? complex, per que a cada tecla hi ha un mecanisme molt complicat